Font: https://soundcloud.com/bbc-world-service/why-im-selling-my-personal
Shawn Buckles: He estat intentant donar valor a la meva privacitat. Això és el més important. I he estat intentant crear consciència sobre temes de privacitat. El tema és que nosaltres mateixos recollim una gran quantitat de dades, i d’aquestes dades, no n’obtenim res. Les empreses estan generant grans beneficis per la comercialització d’aquestes dades. Així que vaig pensar, per què no girar la truita i veure què passa quan una persona intenta vendre les seves dades. Quant, descobrir quant valen.
Entrevistador: Què estàs venent exactament?
SB: Estic venent les meves dades personals. Coses com el meu email, conversacions, el registre de la meva ubicació. Coses com la meva agenda, el meu calendari, les meves notes, els meus pensaments...
ENT: Els teus pensaments? Com pots vendre els teus pensaments?
SB: Mira, els guardo al meu ordinador. Faig gargots, prenc notes, i vaig pensar, per què no incloure-ho al meu paquet de dades?
ENT: Estàs gargotejant ara mateix?
SB: No, ara estic parlant amb tu, així que...
ENT: Però després, faràs gargots sobre mi?
SB: Probablement si.
ENT: I ho vendràs?
SB: Potser.
ENT: Potser no hi estic d’acord. Què passa amb la meva privacitat?
SB: Bé, haurem de parlar sobre això.
ENT: Si, això segur, perquè estàs dient que estàs venent converses d’email. I què passa amb la privacitat dels que han parlat amb tu per email?
SB: No venc res que no em pertanyi. Amb l’ajuda d’un advocat, estic intentant arribar a comprendre quines coses puc vendre i quines no. Suposo que no puc vendre les respostes de la gent als meus emails, així que això no cal ni discutir-ho.
ENT: Estàs parlant amb advocats, els advocats són cars, hauràs de guanyar molts diners per a pagar-los. Saps com estan anant les licitacions?
SB: Bé, la licitació més alta en aquest moment està a 100 euros, que no està malament, però espero que les companyies escoltin això i pensin... bé, potser jo també inverteixo una mica i... penso que la meva privacitat i la meva identitat valen molt més que 100 euros.
ENT: Estem parlant de diners, però en escoltar-te, penso que els diners no són el tema més important. Tu estàs fent una declaració de principis.
SB: Si, així és...
ENT: I creus que generaràs molt d’interès més enllà que la gent digui “deu estar boig per a fer això”.
SB: Ha ha ha. Si, això ho he sentit molt últimament. Bé, estic parlant amb tu ara mateix, així que... penso que la gent és realment conscient dels temes actuals sobre privacitat i tenen moltes ganes de parlar-ne. Així que trec el tema, saps? Només intento fer alguna cosa irònica i potser una mica ridícula perquè la gent sigui conscient que això està passant tot el temps. Les companyies estan venent les nostres dades per menys de 50 cèntims per persona. Penso que això és indignant. La majoria de les dades que venc ja estan disponibles a internet gratuïtament, només que de manera fragmentada. Companyies com Facebook, o Google que jo utilitzo són propietàries de la meva agenda, de les meves converses d’email. Així que no crec que hi hagi una gran diferència.