Tota persona que vegi indicis d'un delicte està obligada a denunciar-lo, segons el que estableix la Llei d'Enjudiciament Criminal. A més a més, l'article 262 fa una referència específica als empleats públics: advertint-nos que podem serem sancionats si no denunciem. Com a funcionaris públics, tenim una major responsabilitat i obligació a l'hora de donar a conèixer qualsevol indici de fet delictiu.
Stopacusacions de l'Ebre? I tant, STOP. Aquí ningú ha acusat la institució i encara menys al claustre de professorat. El nivell de molts companys docents és excel·lentíssim. Es vol fer servir això com a cortina de fum.
Per què tota aquesta CORTINA DE FUM!? Per què alguns docents de l'Institut no s'escandalitzen pels indicis de delictes? Soc conscient que molts companys Sí que s'escandalitzen i sí que coneixen els fets denunciats, però també entenc la por a represàlies perquè jo mateix la he patit. Llegiu el meu comunicat sobre el claustre vaig patir la setmana passada:
Per què no parlem de les presumptes irregularitats greus dutes a terme per part de la direcció durant anys i anys? Quina por hi ha? Per què no es dona resposta? Per què es prohibeix a alguns docents parlar davant del claustre, especialment els afectats o els que no comparteixen l'opinió de l'equip directiu?
Els professors van acusar els periodistes de mentir i no contrastar. Tot seguit van haver d'emetre un comunicat de disculpa:
Els mitjans de comunicació, estan fent una gran feina i no només contrasten abans de publicar sinó que veuen i publiquen (algunes no totes) de les proves i evidències presentades. Per exemple el diari ara:
https://www.ara.cat/campdetarragona/em-sortir-classe-arreglar-ordinadors_1_4947194.html
Presenta proves dels presumptes delictes i contrasta totes les informacions.
Els que potser haurien de contrastar els mitjans de comunicació és quines relacions tenen amb l'equip directiu els professors que surten a fer aquestes declaracions, podeu veure el vídeo de la declaració completa d'alguns dels docents a:
https://youtu.be/2MyWH0XugMY?si=HvhkRXh6CC-Gz1gV
Potser el problema és que la forma d'actuar de l'equip directiu ens ha dut a molts docents a ser partícips en contra de la nostra voluntat?
Molts ens hem sentit coaccionats perquè és lícit tenir por a perdre el teu lloc de treball! que tant esforç i tanta feina ens ha costat. El nou decret de plantilles dona un poder molt gran a les direccions i això provoca que la lliure participació, el dret a paraula i el dret a discrepar es vegin greument compromesos. Soc conscient que aquesta actitud passiva davant presumptes irregularitats està molt arrelada a la cultura organitzativa del nostre centre educatiu, ja que he viscut en primera persona aquest sentiment de por.
Hi ha un delicte anomenat "cooperació necessària omissiva en el delicte no evitat" que evidentment ens preocupa a tots els docents que ens hem vist obligats a participar en accions presumptament il·legals. Els fets denunciats eren un secret a veus entre gran part de la comunitat educativa del centre (docents, alumnes, personal PAS) però també eren coneguts per múltiples persones de Terres de l'Ebre.
Múltiples professors ens sentim assetjats per no voler acatar les ordres dels nostres superiors a l'Institut de l'Ebre. La nostra desobediència s'origina en el fet que creiem que les ordres dels nostres superiors a l'institut poden constituir presumptament una violació de les lleis. És lícit preguntar-se si no existeix una relació de causa-efecte entre l'assetjament que patim i el fet que hàgem denunciat aquesta presumpta corrupció a l'institut de l'Ebre.